Deixa un comentari

Premià de Mar té clar l’alcalde i el cap de l’oposició

Nil Sanmartí.-Que la crisi econòmica i social ha despertat la ciutadania i ha portat noves formacions i noves maneres de fer política és un fet innegable al Maresme, i Premià de Mar no n’és una excepció. Amb tot, la ciutat ha emès un veredicte en les municipals que a primer cop d’ull sorprèn: malgrat la fragmentació, els premianencs tenen clar a qui volen d’alcalde però també a qui volen de cap de l’oposició. I aquests dos càrrecs tenen noms propis: Miquel Buch i Joan Ribet respectivament.

La força de Miquel Buch

Probablement el personalisme sigui agosarat, però analitzant els resultats del passat 24 de maig aquests hi condueixen. D’aquests, se n’extreu que els premianencs han votat més a Buch que no pas a Convergència i Unió perquè segueixi gestionant el poble. Sinó, no s’entén la victòria clara de la federació en vots –n’obté 3500, uns 500 menys que ara fa 4 anys– i regidors –7 amb la segona força a tres de distància i amb la majoria de partits amb només 2 regidors– en uns comicis que l’han ensorrat a gairebé tota la comarca i en bona part de Catalunya degut al desgast del govern, de la crisi econòmica i de les mateixes sigles de CiU. De fet, amb els resultats del passat dia 24, Miquel Buch s’ha convertit en l’alcalde més durador de la democràcia a la ciutat.

Però atenció, perquè la davallada en les dades globals li ve d’un vot de càstig que ha optat per no tornar a votar la federació a la part alta del municipi. Les dades del col·legi del Pavelló són les més rotundes: dels 433 vots del 2011 ha passat a 274. En canvi, en col·legis del nucli antic com la Lió ha mantingut vots i en zones residencials com la de la Salle ha arribat a guanyar suports respecte a fa quatre anys.

L’esquerra transformadora fa forat

I tampoc ens enganyem. El gran resultat de Crida (1900 vots i 4 regidors) és fruit d’un projecte d’equip que amb quatre anys al consistori ha pogut consolidar-se, però no és menys cert que qui ha esdevingut cara visible del partit en aquest temps és un Joan Ribet que ha demostrat capacitació i fermesa al ple municipal malgrat la seva joventut. Crida ha estat l’únic partit que ha fiscalitzat el projecte de ciutat del govern actual –amb CiU i PSC en el seu si i amb el PP a remolc des de fora– amb mocions, precs i preguntes i un discurs molt dur contra les iniciatives de les que n’eren clarament detractors.

Però a banda de la crítica, Crida ha sabut plantejar un model alternatiu allunyat de la concepció dels partits més tradicionals que li ha reportat adhesions ciutadanes inesperades durant la campanya a través d’un manifest de suport signat per destacats membres de la societat civil –com els escriptors Pep Bras i Kino Herrero o l’entrenador del Joventut de Badalona, Salva Maldonado– i ex-regidors al consistori de totes les forces d’esquerra –com Mercè Gisbert (ERC), Toni López de Haro (independent a les llistes del PSC) o Laura Salomó (ICV)–. En sufragis, el partit s’ha fet especialment fort al centre (on per exemple quadruplica al PSC), però també ha adobat bé el terreny a la part alta esdevenint segona força en la majoria de meses i capitalitzant un vot de protesta, on fa quatre anys va treure uns resultats minsos.

Un històric resultat de l’esquerra anticapitalista que ha anat de bracet d’un augment de suport a l’altre partit amb qui guarda moltes similituds, la coalició d’esquerres integrada per ICV i EUiA, que ha mantingut els dos regidors que ja tenia a més de sumar 300 vots nous, especialment a la part alta. Uns resultats més que positius per separat que han tornat a obrir el debat  d’una llista conjunta de les esquerres com la que ha experimentat Vilassar de Mar en aquestes municipals. I és que els més sorneguers ja s’han adonat que a Premià de Mar totes dues forces han sumat per separat un total de 3000 vots, un enorme potencial per bastir una alternativa de govern qui sap si més d’hora que tard.

Ciutadans arreplega als constitucionalistes

L’altre gran sorpresa, la irrupció amb força (1500 vots i 3 regidors) de Ciutadans. Dues grans claus ajuden a entendre l’èxit d’aquesta marca que fins ara no havia tingut mai representació al ple municipal. D’entrada, la innegable tirada mediàtica d’Albert Rivera en els darrers mesos acompanyada de les repetides visites a la ciutat de personatges com Jordi Cañas. Però com és ben sabut, una fórmula requereix de diversos elements, i en el cas de Ciutadans el fet d’haver construït una agrupació forta i molt activa ha esdevingut el segon factor que els ha donat com a resultat unes xifres d’èxit en aquestes municipals.

Fent una anàlisi per seccions electorals respecte de fa quatre anys, es constata que el partit taronja ha portat nous votants a les urnes (abstencionistes) però també com, alhora, s’ha menjat electoralment el PP als seus feus enduent-se més de la meitat dels vots que van obtenir els populars el 2011 i una part del socialisme desencantat o crític amb el pacte de govern que el PSC va rubricar amb CiU ara no fa encara tres anys. Que Ciutadans ha estat un factor negatiu per a socialistes i populars és un extrem que ja admetien els seus candidats la mateixa nit de les eleccions.

PSC i ERC: els dos socis en hores baixes

Per la seva part, els socialistes segueixen perdent vots en unes municipals, una sagnia que arrosseguen des del 2003. El 24 de maig passat van aconseguir 1300 vots, perdent-ne més de 200 i quedant relegats a quarta força amb només 2 regidors. Mai fins ara en uns comicis municipals havien quedat més avall de la segona plaça. Sorprèn que mantenen o fins i tot recuperen algun vot per damunt de la Gran Via però el que els enfonsa són uns resultats pèssims al nucli antic i al centre, on no és descartable que part del seu vot hagi marxat a Crida Premianenca, clarament un vot de càstig. Tot plegat ha de fer rumiar força el paper del PSC –seguir o no a govern– en el mandat que ara comença amb aires renovats i nou líder, el santcugatenc David Gutiérrez.

Qui tampoc ha complert les expectatives amb els resultats és Esquerra Republicana. Han tornat al ple després de quatre anys de travessa pel desert, sí, però hi han reentrat com a cinquena força i obtenint només la meitat dels 2400 vots amb què van guanyar les eleccions europees a Premià de Mar ara fa només un any. Queda clar que CiU per la dreta i Crida per l’esquerra han limitat el creixement dels republicans. Alguns simpatitzants republicans hi veuen com a causa el perfil “baix i polèmic” del propi candidat, Josep Maria Molins. Molins, jubilat i de 61 anys, ja va encapçalar la llista republicana ara fa quatre anys (deixant ERC fora del ple) després d’haver passat per la formació independent nascuda del moviment xenòfob en contra d’una mesquita a Premià (Veïns Independents de Premià, VIP), formació on va exercir de tresorer.

La calma tensa al partit republicà es va fer palesa pocs dies després de les eleccions amb l’anunci per part del secretari de Comunicació d’ERC a la ciutat (i no pas del seu candidat) descartant entrar a govern. No es descarta que el pas enrere d’ERC sigui degut a possibles canvis al capdavant del partit properament.

I amb tot aquest paisatge, ara què?

Que Miquel Buch repetirà d’alcalde és una qüestió assumida a la ciutat; no només pels resultats de la federació nacionalista (7 dels 21 regidors), que manté un marge important amb la resta de forces polítiques; sinó també per la dificultat de formar un bloc alternatiu a Buch. Crida, segona força, ja s’ha situat a l’oposició on espera articular un discurs unitari de l’esquerra amb la Coali i ERC; i cap altre partit té opcions de sumar. Sense anar més lluny el bloc constitucionalista s’ha debilitat malgrat els grans resultats de Ciutadans (PSC, PP i C’s sumen 1 regidor menys que el 2011).

Buch ja té la investidura força apamada: socialistes i populars no s’hi posaran malament i ERC, malgrat anunciar que no entrarà a govern, no està en la tessitura de posar bastons a les rodes. Una altra cosa és què passarà a partir del 14 de juny. L’anunci dels republicans ha deixat CiU en fora de joc. Esperen que sigui un rampell momentani. De no ser-ho, tindran més maldecaps dels previstos a l’hora de passar els afers pel ple.

Anuncis
3 comentaris

El Masnou, primer municipi governat per l’acord ERC – CiU?

Sergi Amat.– Les eleccions municipals del passat diumenge al Masnou van deixar un clar guanyador, uns quants perdedors i algunes preguntes sobre la taula.

Hi ha hagut sorpasso d’ERC a CiU?

La victòria d’ERC per primera vegada a unes eleccions municipals al municipi ha disparat les alarmes a CiU. Aquest fet podria avalar la possibilitat que aquesta es degui a un transvasament de vots de la federació nacionalista vers el seu soci de govern de l’anterior legislatura. Tot i que aquesta possibilitat, de ben segur,  ha estat un dels factors que explicarien la victòria de la formació liderada per Jaume Oliveras, cal destacar que CiU ha perdut 567 vots respecte a les municipals de 2011, mentre que ERC n’ha guanyat 1.716. Així doncs, el suposat sorpasso d’ERC a CiU no explicaria per si sol la victòria republicana. Per explicar la victòria d’Oliveras cal mirar cap al PSC. La formació socialista ha patit, a nivell nacional, diverses escissions durant els darrers anys. La més sonada ha derivat en la formació del Moviment d’Esquerres (MES). Aquesta nova formació s’ha integrat a nivell local dins de les llistes d’ERC i ha situat dins de l’ajuntament, com a número sis de les llistes republicanes, a Albert Alfaro, fill de l’exregidor del PSC del Masnou Eduard Alfaro. La llista d’Oliveras també comptava amb la presència d’altres membres de MES, com Irene Gisbert, exregidora socialista als anys noranta i filla del darrer alcalde socialista, Eduard Gisbert. Precisament, Eduard Gisbert va ser un dels exmembres del PSC del Masnou que va donar suport a Oliveras en un acte realitzat pocs dies abans de les eleccions municipals Aquest suport de part de destacats membres del PSC Masnou és una de les claus que explicaria el gran resultat que ERC ha obtingut, per exemple, al barri dels blocs, feu fins ara inexpugnable del PSC i on Oliveras s’ha quedat a quatre vots de ser la força més votada. Així doncs, i amb les dades a la mà, podem parlar d’un doble sorpasso d’ERC tant a CiU com al PSC, que explicarien en gran part la victòria republicana.

Eleccions municipals plebiscitàries?  

Una de les claus d’aquestes eleccions és la possibilitat que l’electorat entengués la votació en clau de país, tal i com havien demanat Artur Mas, Oriol Junqueras i, en certa manera, la CUP. Al Masnou sembla que aquesta possibilitat s’ha fet efectiva, ja que, sumant els vot rebut per ERC, CiU i la CUP, obtenim una xifra que s’aproxima als votants que el passat 9 de novembre van votar Sí-Sí. En aquesta línia, si observem els tant per cent de votants per zones del poble, podem veure com les tres formacions sobiranistes han obtingut uns comportament electorals semblants, obtenint els seus millors resultats a les mateixes zones del poble. En aquesta línia, podem observar com el bloc constitucionalista (C’s-PSC-PP) obté els seus millors resultats allà on punxa el sobiranisme.

Qui ha capitalitzat la indignació de fa quatre anys?  

Un dels fenòmens més rellevant de les eleccions municipals de 2011 va ser l’espectacular resultat del vot en blanc i el vot nul. A remolc de les consignes del llavors emergent moviment dels indignats, al Masnou, aquestes dues opcions de vot van superar el 9% de sufragis, un resultat sense precedents. Enguany, aquestes dues opcions no han arribat al 3%, i tot sembla indicar que la CUP n’hauria arreplegat una bona part. Si comparem les dades de 2011 amb les del passat diumenge, observem que la CUP ha obtingut uns grans resultats allà on el vot en blanc ha disminuït dràsticament, mentre que Ciutadans, l’altre candidat a capitalitzar la indignació, recolza els seus grans resultats en aquelles meses on el vot en blanc o bé no ha disminuït o no va manifestar-se amb tanta força fa quatre anys.

D’on surt el vot a Ciutadans?

Sense descartar que Ciutadans hagi aconseguit capitalitzar part del vot indignat i una part de la davallada del PSC, cal mirar cap al Partit Popular i el Grup Independent del Masnou (GIM) per entendre els bons resultats de la formació liderada per Frans Avilés. El GIM, liderat pel mateix Avilés, va obtenir 537 suport i un regidor el 2011, però va apostar per integrar-se dins de C’s de cara a les eleccions del passat 24 de Maig. Amb les dades a la mà, Avilés ha aconseguit fidelitzar el vot del GIM, obtenint grans resultats allà on el GIM es va fer fort el 2011. Per acabar d’explicar l’èxit de C’s al Masnou, cal mirar cap a la dràstica davallada del PP al municipi. Ciutadans presentava a les eleccions municipals una llista amb destacats exmembres del PP municipal. Sense anar més lluny, Avilés i Estela Parodi, números 1 i 2 de C’s, respectivament, havien estat regidors del PP a El Masnou fins que, l’any 2009, van abandonar el partit, conservant però, l’acta de regidors. Com en el cas del GIM, Ciutadans s’ha fet fort als feus tradicionalment populars.

 

Qui serà el proper alcalde?

Aquesta és la pregunta que segurament s’estaran fent més veïns i veïnes del Masnou en aquest moments i per a la qual tot indica que tenim resposta. Segons hem pogut confirmar, Jaume Oliveras serà el nou alcalde del Masnou després que les remotes opcions de conformar un govern alternatiu sense ell semblen haver fracassat. En declaracions a Maresme 24M, Frans Avilés ha confirmat que el PSC ha temptejat, de forma informal, la possibilitat de formar un govern que donaria l’alcaldia a Pere Parés (CiU) i que estaria recolzat pel PSC, C’s i el PP. Avilés però, descarta aquesta possibilitat degut, entre altres coses, a que Ciutadans no autoritzaria un pacte amb Convergència i Unió. Ernest Suñé, dels socialistes, ha confirmat que van existir aquests contactes, però destaca que l’equip de negociadors del PSC “encara estan a la línia de sortida”. Així doncs, tot sembla indicar que Jaume Oliveras té via lliure cap a l’alcaldia.

Quin serà el nou govern?

Amb el dubte sobre el nou alcalde sembla que ja resolt, només queda saber quins seran els suports amb els quals comptarà el nou govern republicà. L’opció més probable a hores d’ara és una reedició del pacte entre ERC i CiU. Màxim Fàbregas, candidat d’ICV-EUiA, aposta per un nou govern que seria “una còpia del que està en funcions, amb canvi d’alcalde”. En la mateixa línia s’han manifestat Avilès (C’s) i Suñé (PSC), tot i que el candidat socialista opina que el més probable és que CiU no pacti amb Oliveras fins després del 13 de Juny, dia de constitució del nou plenari. Aquesta possibilitat, que el pacte de govern no es produeixi fins després de les eleccions autonòmiques del proper 27 de setembre, sembla, ara per ara. la més probable. En cas que CiU decidís no recolzar Oliveras, als republicans els hi espera una legislatura moguda que haurien d’afrontar amb un govern amb minoria de només sis regidors, suficients per manar però no per governar.

Deixa un comentari

El Maresme, republicà. Guia de noms per entendre el 24-M a les municipals del Maresme

Saül Gordillo.- Quan a Mataró manaven els socialistes, l’incipient Consell Comarcal estava governat pels convergents. Alcalde socialista i cap de l’oposició amb presidència del Consell Comarcal. La màxima perversió de l’estructura administrativa i, sovint, de la lleialtat institucional. Manuel MasRamon Camp. Hi va haver una època amb alcalde socialista i president del Consell Comarcal socialista també. Joan Antoni BaronJosep Jo. I en aquest últim mandat, alcalde convergent de Mataró i president del Consell del mateix partit. Joan MoraMiquel Àngel Martínez. Després de les eleccions municipals del 24-M, amb la victòria d’ERC a la comarca, el més lògic és que la presidència del Consell Comarcal correspongui a un alcalde o regidor republicà. I el més probable és que Mataró torni a tenir alcalde socialista. O sigui, que el gir a l’esquerra que s’ha produït al conjunt dels municipis del país, i de la comarca, s’expressaria amb un David Bote alcalde de Mataró i un alcalde o tinent d’alcalde d’ERC a la presidència del Consell Comarcal.

Que CiU perdi, de cop, els dos càrrecs, demostra la davallada dels nacionalistes –en part, per les escissions locals–, segona força en vots i regidors a la comarca. No obstant això, CiU conservarà alcaldies importants. Alguna d’elles –Vilassar de Mar, per exemple– penja del fil dels pactes abans del 13 de juny. Els dos pesos pesants de CDC a la comarca, Miquel Buch i Montserrat Candini, han repetit victòria i conservaran l’alcaldia tot i no disposar de majoria absoluta. La mateixa sort l’ha tinguda Joan Carles Garcia a Tordera. La diferència és que Buch, figura ascendent a CDC, pot desplaçar Garcia a la Diputació de Barcelona com a vice-president o, fins i tot, en funció de les pugnes internes a CiU, a la presidència, en substitució de Salvador Esteve, fins ara alcalde de Martorell. CiU té un diputat pel partit judicial de Mataró i un altre pel d’Arenys de Mar. Mireu la distribució de diputats provincials. Com a pes pesant comarcal, al nord, no descartin que si Candini volgués despedir-se de senadora –un càrrec desprestigiat per a una força sobiranista–, optés per la plaça de diputada provincial en lloc de Garcia, amb opcions a una vicepresidència o, segons com acabés el pols territorial a CDC, la presidència. El mal resultat de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i portaveu de CDC, Mercè Conesa, obre la porta a altres travesses, i Candini, per dona i per connexió interna, tindria números.

ERC té en els alcaldes d’Alella, Andreu Francisco, i d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda, així com en el futur alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, uns pesos territorials rellevants. També caldrà tenir en compte Francesc Teixidó, que ha fet un excel·lent resultat a Mataró, on pot ser tinent d’alcalde i home fort del govern, així com la guanyadora a Canet de Mar i presidenta comarcal d’ERC, Blanca Arbell, que es perfila com a alcaldessa també. Francisco històricament ha tingut presència destacada al Consell Comarcal, i Oliveras a la Diputació de Barcelona. En funció del paper de Teixidó a Mataró, el Consell o la Diputació podrien ser també una derivada interessant. No incloc Pere Aragonès, amb un creixement espectacular a Pineda de Mar, perquè és diputat al Parlament de Catalunya i figura en el nucli dur del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Una altra de les cares, dona i jove, amb projecció és la de Cristina Gómez, que ha duplicat representació a Calella, malgrat l’elevada fragmentació local.

El PSC ha tingut alegries inesperades, com la victòria del jove David Bote a Mataró. Serà el quart alcalde socialista de la democràcia mataronina. CiU ha estat incapaç de retenir l’alcaldia després de Joan Mora. Malgrat de Mar ha estat l’altra alegria per al PSC, on el relleu de la veterana Conxita Campoy per Joan Mercader ha estat inesperadament exitós. Una extraordinària campanya electoral hi ha ajudat molt, al marge del feu que suposa Malgrat, i també Palafolls, al nord del Maresme, per als socialistes. Valentí Agustí, en el càrrec des del 1983 –visca la renovació!–, ha retingut Palafolls, i Josep Jo ha resistit a Dosrius. Però el càrrec més rellevant del PSC a nivell comarcal és l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, que ha incrementat percentatge de vots tot i l’amenaça per l’esquerra de Pere Aragonès, republicà. Amor, a un regidor de la majoria absoluta a la poderosa Pineda de Mar, no pot optar a la Diputació de Barcelona i tampoc podrà seguir al capdavant de la Federació de Municipis en nom del PSC si finalment aquesta institució segueix amb president socialista, o viva.

Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar i Santa Susanna han estat els 4 dels 30 municipis en què han guanyat independents. Arenys de Mar i Santa Susanna, a mans d’exalcaldes de CiU. Estanis Fors, a Arenys de Mar, i Joan Campolier, aquest últim alcalde de Santa Susanna des del franquisme –visca la renovació!–, van per lliure i caldrà veure si en clau local aconsegueixen retenir l’alcaldia. El mateix li passarà a Pep Masó, que tot i guanyar ja va ser desbancat fa quatre anys pels pactes de govern a Argentona.

Les eleccions del 24-M, en definitiva, han estat una barreja de marc de referència nacional –gir a l’esquerra, accent sobiranista– i lògiques locals, amb el carisma dels aspirants o candidats a la reelecció i l’encert o errors d’algunes campanyes, afegit a les escissions i fragmentació de les candidatures. CiU i el PSC han salvat els mobles, tot i les escissions en el cas dels primers i la caiguda de la marca dels segons. ERC ha guanyat en vots i regidors, essent la força central ideològicament en una comarca de més de mig milió d’habitants que ni és metropolitana del tot ni rural. Municipis petits i ciutats mitjanes donen a la victòria dels republicans un plus per l’equilibri demogràfic i socioeconòmic. A qui li ha anat molt bé també ha estat a la CUP. Ha duplicat la representació a Mataró –el salt de 0 a 4 d’ERC no ha afectat la llista de Juli Cuéllar– i ha aconseguit 31 regidors a la comarca. Entra a molts consistoris, és decisiva en la governabilitat d’alguns consistoris –esperarem al 13 de juny per analitzar la foto ‘finish’ dels pactes– i en places com VIlassar de Mar i Premià de Mar –amb Joan Ribet– ha esdevingut tercera i segona força respectivament. L’única nota negativa l’ha protagonitzada l’exalcalde de la CUP d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, que ha perdut regidors i ha estat protagonista mediàtic per unes desafortunades declaracions que es podien interpretar en clau xenòfoba. Una relliscada declarativa que s’afegia a les tensions internes per la seva voluntat personal de tornar-se a presentar, forçant al límit els estatuts interns de la CUP.

2 comentaris

Resultats eleccions municipals 24M 2015 al Maresme

Avui es decideix la distribució dels ajuntaments que governaran els municipis de la nostra comarca. A partir de les vuit del vespre, un cop tancades les urnes, a Maresme 24M anirem actualitzant els mapes i gràfics on podreu trobar tota la informació de la jornada d’avui.

Participació i llista més votada

https://xavierps7.cartodb.com/viz/121774aa-026f-11e5-824b-0e0c41326911/embed_map

Com queden els ajuntaments i el Consell Comarcal maresmencs? El repartiment de regidors

 

 

Percentatge de vot dels partits als diferents municipis

Seleccionant el partit al layer selector (a dalt, a la dreta) podreu veure el % de vot que han tingut CiU, PSC, ERC i CUP als diferents municipis maresmencs a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

https://xavierps7.cartodb.com/viz/4b6cf11e-02c7-11e5-9a9b-0e1f471e4611/embed_map

Seleccionant el partit al layer selector (a dalt, a la dreta) podreu veure el % de vot que han tingut ICV-EUiA, PP, C’s i la resta de partits als diferents municipis maresmencs a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015.

https://xavierps7.cartodb.com/viz/a97acd32-02ca-11e5-9d26-0e24745e8b53/embed_map

Deixa un comentari

El creixement d’ERC i les seves possibilitats de govern

Xavier Puig.- El context nacional sembla afavorir el creixement d’Esquerra Republicana de Catalunya al Maresme. Així va quedar palès a les anteriors Eleccions Europees, on els republicans van esdevenir, per primera vegada des de la democràcia, la força més votada a la comarca. Queda, però, el dubte de si aquest creixement es veurà reflectit als resultats de les eleccions municipals. Al seu favor, el context, el pacte amb MES en alguns municipis i les escissions en el si de CiU en d’altres. En contra, na participació tradicionalment més elevada que a les europees i els critèris variables del vot local que fan pensar en uns resultats, en proporció, no tant bons com a les europees. Respecte el que si que es preveu un gran avanç és en relació als mals resultats que va obtenir ERC a les eleccions municipals del 2011 on sortir perjudicada per l’ombra del tripartit.

https://xavierps7.cartodb.com/viz/856c5838-ff06-11e4-aee9-0e9d821ea90d/embed_map

Blanca Arbell, presidenta d’ERC al Maresme, es mostra segura de l’auge de la formació a nivell comarcal, però reconeix que la multiplicitat de les variables que entren en joc no els permet saber fins a quin punt creixeran. “Nosaltres apostem sempre per guanyar, però hi entren molts factors i cada poble es regeix pel que es regeix” explica Arbell, i posa com a exemple el seu municipi, Canet: “si fem cas de les europees, aquí vam ser primera força. Si, tot i el context difícil, el 2011 estavem a 13 vots de la primera força, molt serà que no ho superem, però d’aquí a governar… A Canet són capaços d’ajuntar-se tots si tenen assegurada la cadira.

Pel que fa d’altres pobles, Arbell creu que poden accedir a governar a Alella (alcaldia històrica d’ERC), Arenys de Munt (on actualment governen en coalició amb CiU), Vilassar de Dalt (on es presenten dins la coalició ARA Vilassar, sorgida de l’actual govern municipal format per ERC, Opció per Vilassar i Gent d’Esquerres), Llavaneres, Dosrius (malgrat que ERC no s’hi va presentar el 2011) o Caldes d’Estrac. També creu que aconseguiran “segur” l’alcaldia de Sant Iscle de Vallalta: “tenim en Turón i a ell se l’estima tothom”.

Les possibilitats de governar són menys a municipis com Pineda de Mar, Calella,Palafolls o Cabrils, on el clar predomini dels actuals alcaldes fa difícil esdevenir primera força. Malgrat tot, Arbell creu que “s’hi ha fet bona feina” i que el creixement serà imporant.

Finalment, a la capital de comarca és una incògnita el resultat que pot obtenir la formació independentista, que es va quedar sense entrar al consistòri de Mataró a les darreres eleccions. Un 21% a les Europees aporta bones expectatives als de Teixdor, però el cert és que els republicans mataronins mai han superar la barrera del 10% en unes eleccions municipals. L’enquesta feta per La Riera 48 i publicada al Tot Mataró situava ERC com a tercera força amb entre 4 i 5 regidors, un per sota del PSC i a dos de CiU.

El factor MES

Un dels factors que pot sumar vots als republicans és el pacte amb l’escissió del PSC, Moviment d’Esquerres.  Així ho va explicar Arbell a l’entrevista que li vam fer a Maresme 24M. No fa el mateix anàlisi Xavier Amor, president comarcal del PSC, qui creu que els votants de MES ja havien deixat de votar-los el 2011 i que ara són només els dirigents els que han fet el pas de deixar el partit.

En aquestes eleccions, MES es presentarà en coalició amb ERC a Mataró, el Masnou i Arenys de Mar i també dona suport a la candidatura de Pineda de Mar, on hi ha una de les seves militants com a independent. A Cabrils es presentrà conjuntament amb ICV-EUiA i a Llavaneres amb Acord, una coalició de la que també formen part els ecosocialistes.

Albert Alfaro, portaveu comarcal de MES, diu que els municipis han tingut autonomia per escollir coalicionar-se amb qui més els ha interessat i creu que tenen possibilitats d’obtenir representació a Mataró, on el seu candidat és el número sis de la llista, al Masnou, al mateix lloc, i a Cabrils, on disposen de la tercera posició.

Solidaritat en davallada

Un dels competidors que tenia ERC el 2011 era Solidaritat per la Independència que es va presentar en 10 municipis i que ens aquells moments tenia quatre regidors al Parlament català. Quatre anys després, SI ha perdut representació parlamentaria i la proposta independentista ha cobrat força en els programes de d’altres partits. Amb tot plegat, les seves candidatures han passat de 10 a 3: Arenys de Mar i Premià de Dalt (a ambdós llocs hi tenen un regidor) i a Vilassar de Mar.

“Solidaritat té sentit perquè no hi ha cap altre partit que aposti per la DUI. Al Maresme a part d’això tenim una proposta de renovació democràtica” explica Franscesc Vilarrubí, coordinador comarcal de SI, qui creu que els ha afectat la sortida del Parlament, però que aspiren a repetir o duplicar representació als ajuntament d’Arenys de Mar i Premià de Dalt.

Deixa un comentari

“Hem de fer net, encara que això ens passi factura a les eleccions”

Quique Badia.– Tanquem la ronda d’entrevistes amb Joan Morell, amb un currículum ple de credencials: ha estat alcalde de Pineda de Mar, conseller comarcal al Maresme, vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, conseller nacional de CDC i de CiU,  vicepresident de la Comissió de Medi Ambient i Ecologia de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i diputat al Parlament, on participa de diverses comissions i presideix la sindicatura de comptes.

Quines són les perspectives de CiU de cara a les properes eleccions del 24 de maig?
Mantenir els resultats de les darreres eleccions. Conservar les alcaldies que ja tenim i, als pobles on ens facin confiança, incrementar representació, tot i que som realistes: enguany hi ha molta més competència, es presenten moltes llistes. Però això és positiu, perquè vol dir que sincrementa la participació en política.

Es preveuen uns consistori fragmentats. Heu parlat de possibles pactes postelectorals?
Amb tots els grups hi tenim bona relació i hi parlem. És veritat que, amb alguns més que amb d’altres, hem parlat del que podria passar després. Tot i que s’ha de dir que depèn de l’aritmètica. De vegades, hi ha qui té converses amb tothom, tothom ofereix pactar a posteriori, però jo ja sóc conscient que l’aritmètica mana. Nosaltres donem autonomia local als pobles. L’agrupació ja sabrà amb qui ha de pactar, la gent que integra la resta de llistes, etc. No imposarem un pacte homogeni. Dependrà de les circumstàncies de cada municipi i del Consell Comarcal (CC), que hi cal un govern fort. Hi ha municipis, com Tordera, on tots els partits, fins i tot ERC, han dit que el seu objectiu és fer fora l’alcalde de CiU. Com dic, tot depèn de l’aritmètica.

Però més enllà de la casuística de cada municipi, sí que hem detectat posicions homogènies. Diego Sánchez, del PP, ha afirmat que s’ho pensarà «dues, tres, quatre i fins a cinc vegades», abans de pactar amb vosaltres. Creus que amb ells serà possible arribar a algun tipus d’acord?
Jo intento no enraonar massa, perquè de vegades fem moltes afirmacions gratuïtes, sense rigor, i després tot canvia. Jo sé que hi ha partits que han negociat amb tots. Per exemple, el PSC està provant d’arribar a acords amb el PP perquè, si s’ha de justificar, fem un front contra els independentistes. Els socialistes també van a veure la gent d’ICV-EUiA perquè, si convé, els d’esquerres hem de sumar per fotre els de les dretes. ERC, als pobles on ens necessita, ens intenta convèncer per fer un pacte dels partits que estan a favor de la independència per ser forts per a no sé què. I, als pobles on els hi convé, pactaran amb les esquerres per anar contra Convergència. Què vull dir? Que les converses són gratuïtes. És veritat que el PP ha fet aquestes declaracions, però també és veritat que en alguns municipis hi hem governat. Per tant, de vegades, després la necessitat crea els pactes. També depèn de les persones. El tarannà d’algú d’un partit pot ser molt diferent que el d’algú d’un poble del costat. Va com va. Nosaltres respectarem l’autonomia local i deixarem que les agrupacions decideixin quins són els pactes més importants pel país. No hem d’oblidar que som a la primera volta d’unes eleccions que s’han de fer el mes de setembre. Per tant, també és normal que, amb la mirada posada a aquestes eleccions, com més ajuntaments hi hagi a favor de la independència millor. Hi ha una certa disposició a aquests pactes, però veiem que a qui li va bé ho defensa i a qui no, doncs diu que té les mans lliures per fer el que calgui.

Però estarem d’acord que no som davant d’una contesa normal. Blanca Arbell, d’ERC, ens ha donat a entendre que ella no pactarà amb partits que no apostin inequívocament per la independència…
Sí, però els mateixos d’ERC que diuen això, i que en pinzellada grossa és correcte, també és veritat que en algun poble faran servir aquest argument, però que a Tordera, si cal, pactaran amb partits no independentistes i ni tan sols nacionalistes per fer fora un alcalde que va a favor de la independència. Jo sé que de vegades arribes a acords, però que, fins i tot així, les coses poden canviar.

Les direccions nacionals no ho heu parlat?
Sí, les direccions nacionals ho han parlat, i les agrupacions comarcals també. Però cadascú procura per allò seu. I jo ja sóc conscient d’això: que hi ha partits que busquen allò que els hi pot anar bé amb qualsevol. O ets ingenu i et sents enganyat o n’ets conscient i copses que qualsevol pacte i qualsevol negociació es pot produir.

3V3A8115Joan Morell presideix la sindicatura de comptes de la Generalitat // Quique Badia

Creus que això de Tordera que em comentes, sumat a que Ferran Armengol, de CDC, encapçali la llista republicana a Argentona, on CiU ja no s’hi presentarà, pot posar pals a les rodes a l’acord en clau nacional amb ERC?
No. Jo crec que el cas de Ferran Armengol ha estat un cas puntual del qual ara en podem parlar. I a Calella també! Hi tenim una candidata molt potent, la Montse Candini, que també és conscient que tots els altres, si es poden juntar com ja van fer fa vuit anys perquè no governi, ho faran. I aquí hi ha partits que no són independentistes, també. Tant de bo que no es produeixin aquests casos, però estem preparats pel que pugui venir. El cas d’Argentona és a la inversa. CiU no va presentar candidatura i els d’ERC, hàbilment crec jo, han provat de captar el vot majoritari convergent que puguin tenir a Argentona i unir-lo al del seu partit. Això que en un principi pot semblar un cert fairplay polític també ha tingut conseqüències negatives per ERC. Hi pot haver malentesos entre els partits… Ja que els vots de bona fe, de gent convergent que votarà Esquerra, poden servir perquè no obtinguem la presidència del CC. La balança depèn del resultat.

De fet, a Argentona, els anticossos que aquesta decisió ha provocat a ERC ha fet que una part significativa de la seva militància s’apropi a la CUP, l’altre agent clau del procés. Hi ha hagut trobades amb ells?
Nosaltres amb la CUP, en tant que organització, no ho hem fet. Però tots coneixem regidors i militants. Ja han manifestat que amb segons quins partits no hi pactaran i amb nosaltres ja tenim clar que no hi volen pactar. Ho entenem perfectament. És legítim. Això que em comentes és normal que passi: que la gent enfadada doni suport a un altre partit. Jo, com que prou feina tinc a casa nostra, ho puc comentar, però no em vull posar en afers que no m’incumbeixen.

Ja que treus la feina que teniu a casa vostra, creus que les cinc escissions que heu patit al Maresme us poden afectar negativament?
Negativament no ho sé, però que ens afecta sí. Hem tingut problemes, és veritat. També és veritat que som una federació. Dos partits que ens presentem junts, que fem una llista conjunta, que legítimament hi ha aspiracions i ambicions que fan que fer una llista costi més. En aquests casos, nosaltres donem plena autonomia al nivell local. Hem de confiar molt en la nostra gent. Si creuen que és millor no anar junts i que hi ha algú de la llista d’Unió que no els hi sembla bé que hi sigui a la llista, com també pot ser el contrari, hem d’intentar buscar solucions. Si ho mirem des del punt de vista dels resultats electorals, exclusivament, és possible que això ens passi factura. Però no ens presentem només per treure tants vots a la comarca. Hem de donar un servei al municipi, cadascú des de la seva ideologia, i si no hi ha bona sintonia entre els militants intentem pactar una separació amistosa, si és possible, i que cadascú vagi per la seva banda. Després veurem si el resultat ens dóna la raó o no. Alguns són històrics, d’altres personals i alguns estan relacionats amb afers familiars.

Però no només és una qüestió de bon o mal rotllo. Als casos de Llavaneres o Santa Susanna hi ha hagut una judicialització que us ha dut a fer net…
És veritat, i no ho podem negar, que ens presentem per treure els millors resultats possibles, però no de qualsevol manera ni a qualsevol preu. La ciutadania deixa anar missatges: vol que la gent que es presenti estigui neta i que sigui honesta en tots els aspectes. Va ser el cas de Llavaneres i Santa Susanna, on vam preferir que les persones que estaven liderant el partit deixessin pas a gent nova. Segurament a Santa Susanna traurà més vots en Campolier que el que presentem per CiU. Seríem una mica hipòcrites si només actuéssim pels vots. Amb situacions com les d’aquests municipis és possible que baixem, però també hem d’estar tranquils. Si ho creiem, ho hem de fer. I estem contents d’haver-ho fet.

I amb aquesta voluntat de fer net, si s’acaba confirmant que hi va haver mala gestió o alguna irregularitat en la construcció de l’Edifici Mercat de Vilassar de Mar, com apuntava l’auditoria de Price Waterhouse and Coopers (PwC) que es va fer a la Societat Municipal de Promocions Urbanes de la localitat, prendreu mesures contra l’alcalde Quim Ferrer i el seu equip?
En aquest cas i en qualsevol altre, sempre que hi hagi proves i resolucions que això és així. Primer, amb tothom en general i amb el polítics en concret, si algú fa una cosa que no està bé, se’l condemna i s’ha acabat. També és veritat que s’ha de demostrar que això és així, perquè també fa mal que algú hagi de plegar abans d’hora si realment no ho ha fet. El més normal és que s’assumeixi la responsabilitat política. Des del moment que hi ha una imputació, les primeres persones que han de prendre les decisions són els mateixos afectats, i si algú no ho fa, hi ha els partits per fer-los hi prendre.

3V3A8136Joan Morell és conseller comarcal al Maresme // Quique Badia

Quines propostes té CiU pel que fa a l’economia? Com els socialistes, també penseu en termes d’Alt i Baix Maresme?
No estrictament en termes d’Alt i Baix Maresme, però sí que és veritat que tot el tros de Santa Susanna, Malgrat, Pineda i Calella, en alguns aspectes com el turisme, tenim més relació amb Blanes, Lloret o Tossa, que no pas amb localitats tan industrials com Mataró. Nosaltres les condensem en dues grans propostes: la qüestió econòmica, que per més que els ajuntaments ara amb les campanyes electorals tothom digui que crearà ocupació, el que podem fer des dels consistoris per generar llocs de treball és molt relatiu… El que hem de donar són facilitats perquè les empreses es puguin instal·lar, treure entrebancs perquè els hi sigui més fàcil dur a terme la seva activitat econòmica… Però ni els ajuntaments crearem empreses productores ni els ajuntaments ni l’administració pública contractarem gent directament. Hem de ser sensibles, dins de la llei, per donar facilitats per generar activitat econòmica i llocs de treball. I l’altre aspecte, ser sensibles amb qui es troba en situacions de necessitat: les persones amb problemes habitacionals, aturades de llarga durada, gent jove que no troba feina, gent gran amb carències, etc. Les administracions hem de ser capaces de donar un cop de mà aquestes persones que més ho necessiten. Cada alcalde té les seves idees per enfocar-ho, però les idees generals són aquestes.
Després hi ha qüestions de mobilitat, com el perllongament de l’autopista o la qüestió de laterals, que no compten amb el mateix suport arreu de la comarca. Hem de tenir una postura global amb les particularitats que hi pugui haver.

També feu una aposta pel turisme d’esdeveniment? Tipus l’Iron Man o el Pshycobilly
Sí! De vegades podem fer segons quines activitats, que no duran empreses concretes, però que sí que atrauen visitants. La festa del cel de Mataró, per exemple, que hi ha gent que hi està més a favor i qui no ho està. Però sí que és veritat que el teixit econòmic de la ciutat li dóna suport perquè s’incrementa el consum. L’Iron Man és un esdeveniment que atrau persones que paguen la quota d’inscripció i s’estan uns quants dies residint a la comarca, consumeixen, solen tenir un nivell de renda mig alt per poder fer aquestes coses, i això, finalment, no és només fer una prova esportiva, sinó que reactiva l’economia local durant uns dies. En aquest sentit, Pineda fa la mostra de teatre amateur, per exemple.

Tornant a la qüestió de la mobilitat, que tu mateix has esmentat, m’agradaria que em diguessis quina és la posició de CiU respecte l’allargament de la concessió d’Abertis.
Aquest és un tema recorrent i que no tenim ben resolt. Cada vegada que vénen eleccions es posa l’accent a l’interès que pot tenir cada partit, i és veritat que ens hem de posar d’acord en tot allò que ens afecta com a comarca. El tema de la mobilitat és una qüestió que tenim pendent, el tema del transport… No ha estat ben resolt, i ara hem de ser conscients que en moments de forta crisi i de falta de recursos això és encara més complicat. Concretament, en el tema de l’autopista, és veritat que la concessió finalitza l’any 2021. Cal remarcar però, que aquest allargament el va fer el tripartit. Ho comento perquè quan es munten plataformes s’acusa al govern de la Generalitat que hi ha avui. El conseller Vila ja va dir a la comarca que, el 2021, el govern de torn haurà de decidir què fa. Alliberar-la abans vol dir desembutxacar molts diners que no hi són. S’han de posar molts diners que jo no crec que cap administració els tingui. Jo personalment crec que ja n’hi ha prou. L’hem pagat quatre i deu vegades, però la gent ha de saber que amb la concessió d’aquesta autopista se n’han fet d’altres. És veritat que els veïns estem farts d’haver de pagar per aquesta xarxa viària. Volem que això es converteixi amb la N-II i que la N-II sigui una carretera comarcal i urbana del municipi.

Aleshores, CiU no vol que es prorrogui?
De voler-ho, ja no volíem que s’allargués l’última concessió, i de voler no volíem que fos una autopista de peatge que hauria d’haver estat una autovia. Una cosa és el que ens agradaria que fos, l’altre el que és i l’altre el que podem fer per canviar-ho. Estem d’acord que ens hem de posar d’acord entre tots per no prorrogar més aquesta concessió i, mentre, estar oberts a introduir millores i bonificacions per flexibilitzar i baixar el cost de l’autopista. Ara ens trobem en una taula al CC per provar de millor la situació actual. Hi ha discrepàncies i matisos, però tots estem d’acord que s’ha d’intentar no prorrogar la concessió.

A partir d’un estudi comparatiu que ha el·laborat una col·laboradora per a Maresme 24M, hem constatat que CiU inclou les polítiques de gènere a l’apartat d’Igualtat d’oportunitats i garantia de cohesió social. Al punt en qüestió hi ha propostes en matèria de gènere, però també propostes pel que fa a la relació amb les veïnes nouvingudes. D’una banda, em podries dir per què les polítiques de gènere estan incloses en aquest àmbit? I de l’altre, quina és la posició de CiU respecte la convivència i l’alteritat?
La nostra postura és la de provar que hi hagi una bona cohesió social arreu. Això s’aconsegueix amb polítiques transverals, no només temes d’igualtat i no només temes socials. També qüestions culturals, educatives, esportives, etc. I el fet que a un programa estiguin incloses a un apartat o no, jo no li donaria tanta importància, ja que de vegades és una qüestió de pragmatisme o d’estratègia de com es fan els programes. L’important és que es resolgui. Sempre és millor sumar, cal respectar a tothom, vingui de fora o sigui d’aquí. És una qüestió transversal.

Però el fet que Esmeralda Calleja, número cinc de CiU ha Premià de Mar, hagués estat secretària de Veïns Independents de Premià (VIP), una formació que neix, exclusivament, per oposar-se a la construcció d’una mesquita al municipi, no pot distorsionar aquesta voluntat?
Si anem a mirar en trenta llistes que hi ha a un municipi, que jo no sé si aquesta persona és independent o és militant, segur que podem trobar alguna cosa en aquesta línia. Allò important en aquest partit és que hem preservat aquesta cohesió social tant amb la gent interna, del nostre país, com la que ve de fora. No podem fer veure que no hi ha conflictes. Hem de lluitar més amb prevenció que amb reacció. Hem de fer un esforç tots plegats.

1 comentari

El càmping que dirigeix l’alcalde de Santa Susanna va instal·lar bungalous sense llicència.

Xavier Puig i Sedano.- Un informe jurídic firmat per la Tècnica d’Administració General de l’Ajuntament posa de manifest que no s’han «pogut localitzar les llicencies per a la construcció dels bungalous existents al càmping» Bon Repòs, que dirigeix l’alcalde susannenc Joan Campolier.

Segons l’informe, el càmping, que és propietat de les germans Ignasi i Josep Espar Ticó, aquest darrer fundador de Convergència, va augmentar el número de bungalous existents l’any 2011 [zona indicada en color groc a la imatge de capçalera]. L’informe insta al càmping a demanar les llicències per regularitzar la situació dels bungalous construïts els darrers sis anys i obre la porta a la “imposició de les sancions que procedeixi”.

Una trajectòria tacada

Joan Campolier (CiU) ha estat alcalde de Santa Susanna des de 1976, a excepció del període comprès entre 2007 i 2011, durant el qual va estar inhabilitat i li va agafar el relleu el també convergent Josep Monreal. El motiu de la inhabilitació va ser una condemna per delictes de prevaricació comesos el 1992. A aquest fet cal sumar-li l’actual situació d’imputat per l’adjudicació irregular dels serveis d’escombraries a l’empresa Hermanos Alum S.L., tal com va explicar la Directa. La imputació pel cas, no ha evitat però, que el darrer ple del 14 de maig es ratifiqués l’aprovació de l’adjudicació del servei a Hermanos Alum S.L. amb el vot a favor de cinc regidores de CiU al consistori susannenc, menys el vot en contra de Josep López Garriga, del mateix partit, i l’abstenció de l’alcalde.

En campanya

Tot plegat ha portat a què, de cara a les eleccions municipals del 24 de maig, CiU hagi decidit prescindir d’ell com a candidat i hagi optat per Jordi Cusachs, un dels regidors que havia abandonat el darrer govern de Campolier al·legant motius personals. Davant això, l’actual alcalde ha optat per presentar-se a l’alcaldia amb la marca Ara i Sempre Santa Susanna, una agrupació d’electors que també incorpora a les llistes els actuals regidors de CiU Joan Solà i Vanessa Abellán de segon i tercera respectivament.

Durant la campanya, el partit de Joan Campolier s’ha vist obligat a enretirar un seguit de cartells després que la Junta Electoral de Zona d’Arenys de Mar els instés a enretirar-los després que aquests incomplissin els acords dictats per la Junta dirigits a la distribució dels espais per la col·locació de propaganda electoral al municipi. La situació va ser portada a la Junta Electoral per tots els partits polítics que es presenten a les eleccions a excepció del Partit Popular.

[ACTUALITZACIÓ] Amb el càrreg acabat d’estrenar, el regidor de CiU Josep López Garriga ha presentat una denúncia ver l’equip de govern de Campolier per haver demorat la seva pressa de possessió com a regidor durant deu mesos. Així ho ha confirmat a Maresme 24M el mateix López Garriga qui ha recolzat la denúncia en un informe del secretari municipal Miquel Colom en el qual es conclou que, des que el 15 de juliol de 2014 va deixar el càrreg la regidora Noelia Hernández, s’ha produït una demora injustificada en la pressa de possessió, constitituïnt “una violació del seu dret fonamental de participació en els afers públics amb possible transcendència penal per vulneració dels drets cívics reconeguts per la Constitució”

*Aquest article ha estat publicat conjuntament amb la Directa