Deixa un comentari

Renda i vot a les municipals del 2011 al Maresme

El creuament de dades de renda amb els resultats electorals de les municipals de 2011 mostra elements interessants: els tres partits més votats les autonòmiques de l’any anterior acaparen bona part del vot als municipis amb rendes més humils, però als trams de renda més elevats, aquestes formacions es desinflen, en termes percentuals. El PSC va ser l’opció més recolzada entre les persones amb ingressos baixos, un regne en el qual els ecosocialistes van fer fallida, i la CUP i PxC es van concentrar en llocs molt determinats de la segmentació: a les rendes mitjanes i baixes, respectivament. Per tal de produir aquesta peça, hem segmentat les dades de renda en quatre blocs. Pots consultar la metodologia que hem utilitzat a l’acabar l’article. Com sempre, restem a la vostra disposició per incorporar esmenes i informacions que expliquin el perquè de tot plegat.

  Quique Badia (text) i Xavier Puig (gràfics).– El primer gràfic fa palès que els tres primer partits en nombre de vots de les autonòmiques de 2010, CiU, PSC i PP, obtenen un suport indiscutible entre les rendes més baixes. I són forces majoritàries al segon tram de renda mitjana-baixa (58,34%) i el primer tram de renda mitjana-alta (59,17%). Però als tres pobles situats al segment amb el poder adquisitiu més alt, és ERC qui gaudeix del suport percentual més elevat (24,35%). Als municipis en qüestió, les tres formacions esmentades no arriben a recollir la meitat dels sufragis (42,06%).

Cal destacar que el PSC és la força més votada al primer segment, malgrat que la tendència global al Maresme i arreu de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) és de davallada. I que a Alella, el municipi amb la renda més alta, hi governa ERC des del 2003, fet que explica perquè el partit té tant de suport al tram en qüestió. Els republicans van collir els pitjors resultats als municipis ubicats al segon tram de renda mitjana-baixa (6,73%). Dels ecosocialistes cal tenir en compte el següent: ICV-EUiA va desaparèixer, l’any 2011, de l’oferta electoral d’Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt i Sant Vicenç de Montalt. Els millors resultats els va obtenir al primer tram de renda mitjana-alta (7,07%) i els pitjors entre les rendes més humils (3,19%).

El gràfic mostra com el vot a la CUP es concentra a la franja intermitja, amb les excepcions de Mataró i Pineda de Mar. Però el vot als independentistes a la capital de comarca i a la localitat altmaresmenca es concentra als barris del centre, uns territoris les dades d’ocupació del qual i altres vectors suggereixen que es trobaria a trams de Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) semblants als de la resta de localitats on la candidatura de l’EI hi va ser present. A Pineda, de fet, va obtenir resultats pobres als barris del Poblenou i el Carme, amb rendes més baixes.

Les localitats on hi havia prou militants per sostenir una candidatura de la CUP o de PxC, dos partits que aleshores condensaven la desafecció a l’statu quo, ja eren, en sí mateixes, bons indicadors de la composició dels seus electorats. La formació xenòfoba, de fet, es va concentrar als municipis amb les rendes més baixes i va obtenir bons resultats als barris de Mataró amb índexs d’atur i veïnes d’origen estranger més alts. La ciutat en qüestió va ser l’únic lloc on hi va obtenir representació. Segons fonts del partit, enguany PxC es concentrarà al segon tram de renda mitjana-baixa: Argentona, Mataró i Premià de Mar, amb Calella com a única vila situada al primer tram d’aquest mateix segment.

Amb els trams intermitjos com a única mostra, semblaria que hi ha una certa relació entre participació i renda familiar. Però els segments més rics i els més desposseïts presenten municipis que qüestionen aquesta afirmació. El cas d’associació més clar és el del PSC: a menor renda major suport. El PP mostra un comportament semblant, però una mica més irregular.

CiU, ERC i ICV no dibuixen cap patró que permeti establir relacions causals. El gràfic en qüestió mostra, amb més claredat, el fet que la CUP es va concentrar, aquell any, a localitats amb rendes intermitges i PxC a municipis amb les rendes més baixes.

____________

CONSIDERACIONS METODOLÒGIQUES:

1_ Partim de les dades de l’IDESCAT sobre renda familiar disponible bruta (RFDB) [1] del Maresme de l’any 2010. Les més actualitzades de què podem disposar. Al document en qüestió no hi ha dades referides als municipis de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Estem provant d’aconseguir-ne.

2_ Hem segmentat la RFDB del Maresme entre els següents trams:

Renda Mitjana – baixa bloc 1: entre 1.073 i 1.274 euros mensuals.

Renda Mitjana – baixa bloc 2: entre 1.274 i 1.499 euros mensuals.

Renda Mitjana – alta bloc 1: entre 1.499 i 1.778 euros mensuals.

Renda Mitjana – alta bloc 2: entre 1.778 i 2.132 euros.

Per determinar els trams hem agafat la mitjana maresmenca com a referència 100 i a partir d’aquí n’hem fet les projeccions. Hem segmentat les dades, compreses entre la RFDB més modesta i la més elevada, en quatre parts. Les xifres resultants són producte d’aquesta operació. La divisió habitual assignaria una renda mitjana-baixa a aquelles que estiguessin entre els valors 50 i 100 i una mitjana alta als que estiguessin entre 100 i 150. Segons la nostra divisió, la renda mitjana-baixa bloc 1 inclou aquelles que es situen entre els valors 70 i 90 i el bloc 2 d’aquesta va des del 90 fins al 110. Al seu temps, la renda mitjana-altra bloc 1 inclou des del 110 fins al 130 i el bloc 2 del 130 fins al 150.

3_ Les dades amb les quals treballem són dades globals de cada municipi: les que proveeix l’IDESCAT i de les què disposen els consistoris. Som conscients que la precisió resultant d’aquest sistema no és la ideal, però no tots els municipis tenen dades de renda segmentades per barris. És el cas de Mataró, per exemple.

[1] Macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. El sector institucional de les famílies segons la comptabilitat nacional inclou: els individus o grups d’individus la funció principal dels quals consisteix a consumir; les empreses individuals dedicades a produir béns i serveis no financers, amb menys de nou assalariats i els organismes sense ànim de lucre. Font: IDESCAT.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: