Deixa un comentari

Premià de Mar té clar l’alcalde i el cap de l’oposició

Nil Sanmartí.-Que la crisi econòmica i social ha despertat la ciutadania i ha portat noves formacions i noves maneres de fer política és un fet innegable al Maresme, i Premià de Mar no n’és una excepció. Amb tot, la ciutat ha emès un veredicte en les municipals que a primer cop d’ull sorprèn: malgrat la fragmentació, els premianencs tenen clar a qui volen d’alcalde però també a qui volen de cap de l’oposició. I aquests dos càrrecs tenen noms propis: Miquel Buch i Joan Ribet respectivament.

La força de Miquel Buch

Probablement el personalisme sigui agosarat, però analitzant els resultats del passat 24 de maig aquests hi condueixen. D’aquests, se n’extreu que els premianencs han votat més a Buch que no pas a Convergència i Unió perquè segueixi gestionant el poble. Sinó, no s’entén la victòria clara de la federació en vots –n’obté 3500, uns 500 menys que ara fa 4 anys– i regidors –7 amb la segona força a tres de distància i amb la majoria de partits amb només 2 regidors– en uns comicis que l’han ensorrat a gairebé tota la comarca i en bona part de Catalunya degut al desgast del govern, de la crisi econòmica i de les mateixes sigles de CiU. De fet, amb els resultats del passat dia 24, Miquel Buch s’ha convertit en l’alcalde més durador de la democràcia a la ciutat.

Però atenció, perquè la davallada en les dades globals li ve d’un vot de càstig que ha optat per no tornar a votar la federació a la part alta del municipi. Les dades del col·legi del Pavelló són les més rotundes: dels 433 vots del 2011 ha passat a 274. En canvi, en col·legis del nucli antic com la Lió ha mantingut vots i en zones residencials com la de la Salle ha arribat a guanyar suports respecte a fa quatre anys.

L’esquerra transformadora fa forat

I tampoc ens enganyem. El gran resultat de Crida (1900 vots i 4 regidors) és fruit d’un projecte d’equip que amb quatre anys al consistori ha pogut consolidar-se, però no és menys cert que qui ha esdevingut cara visible del partit en aquest temps és un Joan Ribet que ha demostrat capacitació i fermesa al ple municipal malgrat la seva joventut. Crida ha estat l’únic partit que ha fiscalitzat el projecte de ciutat del govern actual –amb CiU i PSC en el seu si i amb el PP a remolc des de fora– amb mocions, precs i preguntes i un discurs molt dur contra les iniciatives de les que n’eren clarament detractors.

Però a banda de la crítica, Crida ha sabut plantejar un model alternatiu allunyat de la concepció dels partits més tradicionals que li ha reportat adhesions ciutadanes inesperades durant la campanya a través d’un manifest de suport signat per destacats membres de la societat civil –com els escriptors Pep Bras i Kino Herrero o l’entrenador del Joventut de Badalona, Salva Maldonado– i ex-regidors al consistori de totes les forces d’esquerra –com Mercè Gisbert (ERC), Toni López de Haro (independent a les llistes del PSC) o Laura Salomó (ICV)–. En sufragis, el partit s’ha fet especialment fort al centre (on per exemple quadruplica al PSC), però també ha adobat bé el terreny a la part alta esdevenint segona força en la majoria de meses i capitalitzant un vot de protesta, on fa quatre anys va treure uns resultats minsos.

Un històric resultat de l’esquerra anticapitalista que ha anat de bracet d’un augment de suport a l’altre partit amb qui guarda moltes similituds, la coalició d’esquerres integrada per ICV i EUiA, que ha mantingut els dos regidors que ja tenia a més de sumar 300 vots nous, especialment a la part alta. Uns resultats més que positius per separat que han tornat a obrir el debat  d’una llista conjunta de les esquerres com la que ha experimentat Vilassar de Mar en aquestes municipals. I és que els més sorneguers ja s’han adonat que a Premià de Mar totes dues forces han sumat per separat un total de 3000 vots, un enorme potencial per bastir una alternativa de govern qui sap si més d’hora que tard.

Ciutadans arreplega als constitucionalistes

L’altre gran sorpresa, la irrupció amb força (1500 vots i 3 regidors) de Ciutadans. Dues grans claus ajuden a entendre l’èxit d’aquesta marca que fins ara no havia tingut mai representació al ple municipal. D’entrada, la innegable tirada mediàtica d’Albert Rivera en els darrers mesos acompanyada de les repetides visites a la ciutat de personatges com Jordi Cañas. Però com és ben sabut, una fórmula requereix de diversos elements, i en el cas de Ciutadans el fet d’haver construït una agrupació forta i molt activa ha esdevingut el segon factor que els ha donat com a resultat unes xifres d’èxit en aquestes municipals.

Fent una anàlisi per seccions electorals respecte de fa quatre anys, es constata que el partit taronja ha portat nous votants a les urnes (abstencionistes) però també com, alhora, s’ha menjat electoralment el PP als seus feus enduent-se més de la meitat dels vots que van obtenir els populars el 2011 i una part del socialisme desencantat o crític amb el pacte de govern que el PSC va rubricar amb CiU ara no fa encara tres anys. Que Ciutadans ha estat un factor negatiu per a socialistes i populars és un extrem que ja admetien els seus candidats la mateixa nit de les eleccions.

PSC i ERC: els dos socis en hores baixes

Per la seva part, els socialistes segueixen perdent vots en unes municipals, una sagnia que arrosseguen des del 2003. El 24 de maig passat van aconseguir 1300 vots, perdent-ne més de 200 i quedant relegats a quarta força amb només 2 regidors. Mai fins ara en uns comicis municipals havien quedat més avall de la segona plaça. Sorprèn que mantenen o fins i tot recuperen algun vot per damunt de la Gran Via però el que els enfonsa són uns resultats pèssims al nucli antic i al centre, on no és descartable que part del seu vot hagi marxat a Crida Premianenca, clarament un vot de càstig. Tot plegat ha de fer rumiar força el paper del PSC –seguir o no a govern– en el mandat que ara comença amb aires renovats i nou líder, el santcugatenc David Gutiérrez.

Qui tampoc ha complert les expectatives amb els resultats és Esquerra Republicana. Han tornat al ple després de quatre anys de travessa pel desert, sí, però hi han reentrat com a cinquena força i obtenint només la meitat dels 2400 vots amb què van guanyar les eleccions europees a Premià de Mar ara fa només un any. Queda clar que CiU per la dreta i Crida per l’esquerra han limitat el creixement dels republicans. Alguns simpatitzants republicans hi veuen com a causa el perfil “baix i polèmic” del propi candidat, Josep Maria Molins. Molins, jubilat i de 61 anys, ja va encapçalar la llista republicana ara fa quatre anys (deixant ERC fora del ple) després d’haver passat per la formació independent nascuda del moviment xenòfob en contra d’una mesquita a Premià (Veïns Independents de Premià, VIP), formació on va exercir de tresorer.

La calma tensa al partit republicà es va fer palesa pocs dies després de les eleccions amb l’anunci per part del secretari de Comunicació d’ERC a la ciutat (i no pas del seu candidat) descartant entrar a govern. No es descarta que el pas enrere d’ERC sigui degut a possibles canvis al capdavant del partit properament.

I amb tot aquest paisatge, ara què?

Que Miquel Buch repetirà d’alcalde és una qüestió assumida a la ciutat; no només pels resultats de la federació nacionalista (7 dels 21 regidors), que manté un marge important amb la resta de forces polítiques; sinó també per la dificultat de formar un bloc alternatiu a Buch. Crida, segona força, ja s’ha situat a l’oposició on espera articular un discurs unitari de l’esquerra amb la Coali i ERC; i cap altre partit té opcions de sumar. Sense anar més lluny el bloc constitucionalista s’ha debilitat malgrat els grans resultats de Ciutadans (PSC, PP i C’s sumen 1 regidor menys que el 2011).

Buch ja té la investidura força apamada: socialistes i populars no s’hi posaran malament i ERC, malgrat anunciar que no entrarà a govern, no està en la tessitura de posar bastons a les rodes. Una altra cosa és què passarà a partir del 14 de juny. L’anunci dels republicans ha deixat CiU en fora de joc. Esperen que sigui un rampell momentani. De no ser-ho, tindran més maldecaps dels previstos a l’hora de passar els afers pel ple.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: